Com afecta la dimensió dels sistemes musculoesquelètics en el control neuronal i la regulació de l’estabilitat de les articulacions?

Estudis recents han demostrat que la mida del sistema musculoesquelètic d’un animal pot afectar l’estratègia de control neuronal. Les propietats viscoelàstiques passives de les extremitats juguen un paper important en animals de petites dimensions, però són menys importants en animals de grans dimensions. Aquest estudi va més enllà i analitza com afecta la dimensió de l’animal a la integritat de l’articulació, és a dir, com es prevenen forces de contacte articulars massa altes que provocarien la dislocació de l’articulació o una degradació del cartílag. Primer es presenta una revisió de la literatura per avaluar com les propietats dels lligaments responsables de la integritat articular varien en funció de l’escala animal. Seguidament es presenta l’anàlisi de com el control neuronal de l’estabilitat articular es veu afectat per l’escala del sistema musculoesquelètic.

Aquest estudi proporciona informació sobre com l’escala animal afecta la regulació de la integritat de les articulacions tant per processos passius com actius, i també suggereix possibles línies d’estudi futures que analitzin com aquesta regulació es podria aconseguir mitjançant sistemes neuronals.

En aquest enllaç hi ha disponible l’article complet, publicat a la revista International Journal of Molecular Sciences, en l’edició especial de Neuronal Control of Locomotion. Aquest treball s’emmarca en la col·laboració de Gil Serrancolí (SIMMA Lab – LAM UPC) amb el grup de Matthew Tresch, de la Northwestern University (Illinois, EUA), i la beca de mobilitat CASA mobility grant obtinguda el 2020 per realitzar una estada de recerca en aquesta universitat.