Vés al contingut (premeu Retorn)

El grup BIOMEC rep un dels cinc premis "Outstanding Researcher Award" atorgats pel National Center for Simulation in Rehabilitation Research

Aquest premi ha permès al grup BIOMEC participar en el workshop organitzat per l’equip d’OpenSim a Stanford (Palo Alto, Califòrnia).
El grup BIOMEC rep un dels cinc premis "Outstanding Researcher Award" atorgats pel National Center for Simulation in Rehabilitation Research
Míriam Febrer presentant el treball realitzat durant el Workshop

El Laboratori d'Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) va rebre a l’octubre 2017 un dels cinc premis Outstanding Researcher Award, atorgat pel National Center for Simulation in Rehabilitation Research (NCSRR), pel projecte “Personalized robotic exoskeleton controller design for assisted walking”, en col·laboració amb el Dr. B.J. Fregly (RCNL, Rice University). Aquest premi ha permès al grup BIOMEC participar en el workshop organitzat per l’equip d’OpenSim a Stanford (Palo Alto, Califòrnia), entre el 28 i 30 de març 2018, que ha sigut una oportunitat per interactuar amb els experts d’OpenSim i amb usuaris avançats de diferents universitats i centres de recerca de tot el món.

El workshop estava especialment dirigit a donar un impuls a cadascun dels projectes dels 27 investigadors participants. Estaven agrupats per taules, segons el tema de recerca, i dos experts d’OpenSim donaven suport a cada grup. Per facilitar la interacció entre els participants, el primer dia se’ls va demanar presentar els objectius pels tres dies de treball, i l’últim dia, els resultats obtinguts. L’equip d’OpenSim també va donar algunes sessions: es va presentar la nova versió del software (4.0) i es va organitzar una competició on es tractava de simular el salt més alt, amb un model assistit per un exoesquelet.

Del BIOMEC Lab van participar el Josep Maria Font i la Míriam Febrer, i del RCNL, la Marleny Arones. L’objectiu del projecte, en el que col·laboren la UPC i Rice University, és personalitzar l’exoesquelet ABLE a cada pacient lesionat medul·lar. Això es pretén aconseguir escollint la millor combinació, per a cada pacient, dels paràmetres del control del motor del genoll, mitjançant la simulació per control òptim i usant models adaptats al pacient. D’aquesta manera es facilitarà l’adaptació del pacient al dispositiu d’assistència, reduint el temps de prova i error necessari actualment en aquest procés.